L'any 1918, un grup de socis del Centre Deportiu Júpiter, que ja havia adquirit un notable prestigi com a equip de futbol, va decidir fundar una Secció d'Excursions dins de l'esmentada entitat. Moguts per un renaixent amor al país i per un interès per conèixer-lo i revitalitzar-lo, aquests excursionistes del Poblenou van començar a entendre i a fer entendre als companys que al darrera de les excursions, aplecs i actes culturals que organitzaven, hi havia un retrobament amb la cultura que els era pròpia.
A partir d'octubre de 1921, i per divergències d'objectius respecte d'altres activitats de l'entitat -com el futbol- força allunyades de l'excursionisme, es produeix una escissió i es constitueix l'Agrupació Excursionista Júpiter, amb seu pròpia al Passeig del Triomf, 50 (la Rambla); casal inaugurat el 2 d'abril de 1922. Els anys 20 són de força activitat.
A començaments dels anys 30, l'entitat potencià la seva vessant cultural, aprofitant el moment propici que Catalunya vivia. La duplicitat de noms entre l'Agrupació i el Club de Futbol Júpiter originava confusions. Per això, a final de 1931, quan va ser adquirit el local de la Rambla, no es va mantenir el nom de Júpiter i se l'anomenà Casal Icària. Aquest resta constituït per l'Agrupació Excursionista, l'Agrupació Cultural amb la Biblioteca Popular Catalana, l'Agrupació Fotogràfica, l'Escaquista i els Minyons de Muntanya. Pel novembre de 1931 apareix el butlletí Icària , portaveu del Casal i de les agrupacions confederades.
A les activitats pròpies de l'excursionisme i de cultura, cal afegir-ne d'altres com atletisme, i esports propis de la secció marítima.
En aquest sentit, la nostra entitat va construir un petit xalet marítim a la platja de Badalona, punt de trobada dels nostres socis en època estiuenca.
La Guerra Civil va resultar traumàtica per a Icària com ho va ser per a tot Catalunya. La nostra entitat va ser tancada i els bens mobles, confiscats per les noves autoritats.
Però la tenacitat d'un grup de socis va fer que bona part del material (inclosa gairebé tota la biblioteca) es pogués recuperar i l'any 1941 vam poder iniciar novament les activitats, amb el nom d'Agrupació Excursionista Icària, i al Casal del carrer Llull, que encara avui tenim. Van ser temps difícils, de controls desmesurats i prohibicions massa freqüents. Malgrat tot, van ser anys bons per a l'afany de superació i la solidaritat entre la gent.
L'esquí, malgrat els problemes per anar als Pirineus, va comptar amb força adeptes. Un grup de joves amb ganes d'aprendre a esquiar, anava a La Molina i pujava a peu fins a la carena per baixar esquiant. Des dels anys 50 vàrem disposar d'un refugi (de lloguer) a La Molina, per facilitar la tasca als socis esquiadors. Malauradament, ens vàrem veure obligats (degut a un canvi de propietari) a deixar-lo; però tenim un solar en propietat molt a prop de l'estació de RENFE i el nostre somni és el de poder construir el nostre propi refugi.
Es va promoure l'intercanvi internacional a través del càmping, amb sortides a campaments internacionals a Europa que van comptar amb molts participants.
També, en el camp de la cultura, la nostra entitat va formar un esbart de danses catalanes, i, el 1961 va començar a organitzar els Jocs Florals de Muntanya, que aquest any arriben a la seva 35a edició. Eren activitats que en el seu moment representaven un acte d'afirmació i de reivindicació de la llengua i de la cultura que van portar més d'un problema als seus organitzadors. Sovint els amagaven dins la celebració de campaments o de sortides de caire muntanyenc, per tal d'evitar la censura o la visita d'algun inspector.
Cal dir que els Jocs Florals de Muntanya, són els únics de Catalunya vinculats a la muntanya, que s'han celebrat ininterrompudament des de la seva institució i que són festejats a la manera tradicional, és a dir, proclamant una Reina que va acompanyada de la seva cort, tots ells ataviats amb els vestits típics catalans, tot això, excepte en algun cas especial es fa a diferents punts de les nostres comarques, ja que els Jocs són itinerants.
Les activitats al Casal també adquirien importància. El nostre equip d'escacs havia adquirit un renom considerable i activitats com fotografia i tenis taula van afegir una embranzida important.
Després d'haver celebrat, l'any 1966 el nostre 50è aniversari, amb l'organització de la XXX Marxa de Regularitat i el Campament General de Catalunya a Sant Joan de les Abadesses, la secció d'esquí, que va realitzar una tasca de difusió de l'esquí de fons important, va organitzar el Gran Premi Principat de Catalunya durant uns quants anys, potenciant les pistes de Lles de Cerdanya.
L'any 1991 vàrem celebrar el nostre 75è aniversari, oferint al nostres socis i a tot el Poble Nou un ventall d'activitats, entre les que destaquen els campaments de Setmana Santa del Grup Jovenívol, la Marxa per etapes Barcelona-Mequinenza, exposicions de fotografia i d'audiovisuals, muntatge d'un rocòdrom amb motiu de la Festa Major, organització de la 55a. Marxa de Regularitat de Catalunya a Sant Jaume de Frontanyà, organització de la 10a Marxa-Aplec de Veterans de Catalunya a Sant Hilari Sacalm, Expedició Icària al Baghirathi-II, aresta Sud-Est, de 6.512 m a l'Himàlaia de l'Índia, essent la primera ascensió per aquesta vessant feta per un equip espanyol i els XXX Jocs Florals de Muntanya.
Disposem de seccions d'escalada i d'espeleologia, amb un grup de recerques que va descobrir fa uns anys la Cova d'en Salvi a l'Osona, fotografia i cinema, que edita audiovisuals i vídeos de les activitats realitzades, muntanya, biblioteca, arxiu històric, etc.
